http://www.youtube.com/watch?v=32FRvMqP09E

L’Escola Tarragona acull el 40% dels nens i nenes de l’Escola Olga Xirinacs

Ha començat amb normalitat un nou curs escolar per prop de 124 mil estudiants del Camp de Tarragona. Ho fa amb un a per cent més d’alumnes i 250 professors menys. A Tarragona, l’escola Tarragona acull el 40 per cent dels alumnes de l’escola Olga Xirinacs, que ha tancat portes, la resta d’alumnes es reparteix entre 14 centres de la ciutat. 

La directora dels SSTT d’Ensenyament a Tarragona, Àngels González, ara ja no parla ni de raons econòmiques ni de raons demogràfiques, per tancar l’escola; ara torna a canviar de nou el discurs per ara afirmar que no es podia construir i que la precarietat física era prou important, quan resulta que els tècnics de l’Ajuntament van comprovar i verificar com la primera planta del Mas Mallol era del tot útil per usos educatius, fet que hagués permès encara créixer a l’escola Olga Xirinacs. Se li van acabant de mica en mica les excuses a la directora dels SSTT.

http://www.youtube.com/watch?v=su7Cr0-Dj5M

Escoles Verdes – Escola Olga Xirinacs

Si vius el somni de seguir l’impossible 

per fer real allò probable tot just ahir

Si creus fermament que un futur és factible

i depèn de molts altres i de tu i de mi…

Si has decidit d’enterrar ja les recances

renunciar, esforçar-te, resoldre entrebancs

i fer un adob d’il·lusions per a esperances

no et rendirà ni el més profund dels esvorancs 

Tant si ets per ara menut com si ets dels grans 

respira fons , viu i llaura’t amb alegria

que cada dia, ves quina sort! és TOT un dia

i tenim, per fortuna, el món a les nostres mans.

Vídeo que l’escola Olga Xirinacs de Tarragona ha presentat als premis Escoles Verdes 2012. L’objectiu del qual és reconèixer públicament iniciatives exemplars d’educació per a la sostenibilitat elaborades per centres educatius amb el Distintiu d’Escola Verda de la Generalitat de Catalunya.

Sant Jordi: La història d’un cavaller

Ja fa temps, prop d’un vilatge, hi vivia un terrible drac

que tenia molta gana, no acabava mai la fam.

La gent del poble esporuguida, li donaven per menjar

tots els animals i bèsties, fins que ja no en quedà cap.

Fou llavors que decidiren, oferir-li en aquell drac,

tots els homes i les dones, els fills petits 

i els més grans.

Quina sort, quina desgràcia, la princesa va tocar,

tot plorant va ser lliurada a les urpes d’aquell drac.

Tots els valents cavallers, cruspits o socarrimats,

quan, traient foc per la boca, el drac se’ls havia menjat.

I Sant Jordi, el cavaller, damunt del seu cavall blanc,

i Sant Jordi, el cavaller, mata aquell ferotge drac.

I Sant Jordi, el cavaller, escut i espasa a les mans,

i Sant Jordi, el cavaller, mata aquell ferotge drac.

De la terra va brotar, un bonic florit roser,

amb la rosa de l’amor, que és vermella com la sang.

I Sant Jordi, el cavaller, a la princesa oferí,

un somriure i un petó, i la rosa de l’amor.