Benvingut Òscar a la comunitat educativa de l’Olga Xirinacs.

Hola preciós,

Sigues molt benvingut al món. Fa quatre dies els teus pares i tots nosaltres estàvem celebrant una festa amb la resta de pares i mares,  nens i nenes, per anar acomiadant-nos d’aquest curs. Ens ho vam passar molt bé, va ser molt bonic i molt emotiu i a molts se’ns va escapar alguna que altra llàgrima, una mica com avui.

Els teus germans t’explicaran d’aquí a poc moltes coses d’aquesta la nostra escola, nosaltres tan sols desitgem que tu també puguis arribar a conèixer-la. Molts estan ofuscats en el contrari, i la volen tancar, amb mentides i enganys. Els hi hem explicat per activa i per passiva que estan equivocats, però ara és l’orgull qui no els permet rectificar. Són temps convulsos i de temors, però no pateixis perquè això és cosa dels grans, que de vegades fan tonteries i moltes estupideses sense parar atenció a quines seran les repercussions. Però d’això ja se’n ocupen els teus pares i els seus companys. 

Tu només somnia, somnia en un món millor que és el que intentem tots plegats des d’aquesta comunitat.

Un petó de papallona,

La comunitat educativa de l’escola Olga Xirinacs

(Òscar és el segon per l’esquerra)

Ada

Bona nit soc Ada,

Encara no se escriure, perquè vaig néixer fa pocs dies, però els papis em diuen que no em preocupi que ells estan aquí per ajudar-me a tirar endavant.

Estic una mica amoïnada perquè els veig preocupats per mi i els meus tres germans, tot i que intenten sempre amagar-m’ho jo ho noto. En canvi jo estic molt tranquil·la, perquè quan el papa i la mama es posen una fita no paren fins aconseguir-la, i si aquesta fita és el nostre futur encara amb més raó.

Ells sempre repeteixen als meus germans que si lluitem pels nostres somnis s’acaben complint, jo encara soc petita però lluitaré amb totes les meves forces.

Els germans m’expliquen moltes coses però jo m’adormo de seguida intentant seguir-los, ara que, ells no saben que quan dormo també els sento, igual que quan era a la panxa de la mama. Fa uns dies el papa ens contava un conte que li havien explicat a l’escola dels meus germans, l’escola Olga Xirinacs, el conte era de dos granotes, tots escoltaven amb atenció, i el papa molt emocionat explicava que al final aquella que va lluitar se’n va sortir. Jo vull anar a aquell cole amb ells, i que em contin molts molts contes, perquè de tot s’aprén.

El papa em diu que dormi que és molt tard i ara només em tinc que preocupar de créixer feliç, de totes maneres jo us vull desitjar que quan aneu a dormir somieu amb els àngels.

Gràcies per compartir amb nosaltres els vostres somnis.

Un petó de papallona,

Ada

 

Benvingudes Ada i Elsa a la comunitat educativa de l’Olga Xirinacs.

Hola precioses,

 
Sigueu molt benvingudes al món. Sobre això de l’escola… els vostres pares no us han enganyat. De fet, ja veureu com no ho faran mai, i si mai ho fan és perquè tingueu una il·lusió immensa quan us caigui una dent i la poseu sota el coixí, perquè alimenteu el tió amb pells de mandarina i perquè poseu una sabata al balcó a principis de gener. I això de les il·lusions, Ada i Elsa, ja ho veureu quan sigueu molt més grans que ara, és molt important de no perdre-les.

Els vostres pares en saben una estona d’això: ells i molts dels pares i mares de l’escola dels vostres germans s’han organitzat per salvar l’escola on voldríeu créixer com si d’un joc de pati es tractés: amb una passió i una il·lusió immensa. 

Potser encara no ho us han dit però només unes hores abans que traguéssiu el cap per la finestra oberta al món ells eren a l’escola, per reunir-se amb d’altres papes i mames, i quan dic re-unir-se vull dir tornar-se a unir, unir-se de nou i més per poder fer el desig de tots possible. Jo suposo que devien tenir milers de coses més urgents a fer a casa una estona abans que us veiessin per primer cop la cara: preparar bosses, menjar, organitzar la logística familiar… i en canvi, eren la mar de feliços, convençuts i tranquils a l’entrada de l’escola esperant a començar la reunió perquè per a ells, en aquell moment, allò era el més important que podien fer per a l’escola que voleu.

Ada i Elsa, ja acabo que als bebès us cal dormir molt, però deixeu-me que us tranquil·litzi abans que agafeu la son: som molts els papes i les mames, i mestres i  metges, i mags i  pagesos,  arquitectes i músics… que desitgem i treballem per un món més preciós per a tots els infants que, estigueu-ne segures, us el mereixeu.

Un petó de papallona,

La comunitat educativa de l’escola Olga Xirinacs