Ningú no ens prendrà la primavera

En una classe d’una escola d’un barri d’una ciutat que és Tarragona, quan algú fa alguna cosa extraordinària com recordar-se d’una paraula molt difícil o ser capaç de llegir tots els noms dels companys i companyes de la classe quan el dia abans no sabia fer-ho o és capaç de resoldre un problema quan entre tots no havíem trobat la solució… llavors li fem un aplaudiment de pallasso: ens posem el nas vermell (ho fem veure) obrim molt els ulls, tanquem molt la boca i intentem de fer grans aplaudiments sense sortir-nos-en, com si diguéssim, perquè no aconseguim que els dos palmells toquin. Acabem morts de riure.

Tot això us ho explico perquè els papes, les mames, els nens i nenes del Jardí de l’Olga (Xirinacs) que també enguany han participat a la baixada del Pajaritu se’n mereixen un moooolt llarg, d’APLAUDIMENT DE PALLASSO perquè són un exemple de desig de millorar el món, de continuar perseguint il·lusions i de fer treball d’equip. I, a més, tenen raó: ningú no ens prendrà la primavera!

M.C.

Una Baixada del Pajaritu de altos vuelos y multitudinaria

“Llamaba la atención, por su elaboración y número de participantes, la andrómina de El Jardí de l’Olga, formada por padres, alumnos y amigos de la escuela que cerró puertas este curso. El grupo, que sigue trabajando, quiso dar una visión optimista y creó una gran regadera rodante que lanzaba agua, mientras que todos los que la acompañaban iban disfrazados de margaritas”.

8pajaritu

Norián Muñoz | Diari de Tarragona | 10.02.2013

‘Jo també vull netejar les clavegueres, Xavi’

‘Jo també vull netejar les clavegueres, Xavi’